Manteniment Físic i Autonomia
QUE LES RODES NO ET PARIN
Hàbits per a l’Autonomia
La disminució de l’activitat en les persones amb mobilitat reduïda sol venir donada en la majoria d’ocasions, més per les conseqüències psicològiques d’un mateix envers l’adaptació de mobilitat que no pas de forma directa per la pròpia patologia. Totes aquestes conseqüències ens porten directament a hàbits de vida menys actius.
El principal objectiu ha de consistir en recuperar o conservar per més temps la mobilitat possible i aconseguir que la persona pugui ser el més autònoma possible per evitar que la seva condició no sigui limitadora en la seva vida en cap moment.
Tot comença per l’habilitat d’un mateix envers els diferents obstacles de manteniment per garantir el funcionament diari. Hem de treballar cap a un correcte manteniment i/o millora de les capacitats físiques en propi benefici del subjecte.
Un millor estat físic repercuteix favorablement al propi benestar social i personal, creant un benefici addicional pel subjecte que ajuda, fi i tot, a disminuir l’estrès psicosocial i laboral.
